Biografia

José Rovira Sellarés. (Palma 1897-1985). Radioleg. Vida i Obra.

Formació mèdica

Fa un segle, el 23 de gener de 1896, W. O Róntgen, en una conferència pública va anunciar el descobriment dels raigs X. Per a commemorar l’efemèrides, hem recopilat diferents aportacions al desenvolupament i coneixement de la nova especialitat, a Mallorca, del Dr. Rovira Segellessis. 

Sens dubte, en la gairebé centenària història de la radiologia mallorquina, ocupa un lloc preeminent Don José Rovira, nascut a Palma el 8 de març de 1897. 

Després de cursar un brillant batxillerat, a l’abril de 1914, va començar els estudis de Medicina a la Ciutat

Comtal on va estudiar i va aprovar totes les assignatures, excepte una, l’última, de cinquè curs, que, per problemes personals amb el professor, va haver de traslladar la matrícula i aprovar-la en la Facultat de València en 1920, motiu pel qual el títol de llicenciat en Medicina va ser expedit per la universitat del Túria. 

Va pertànyer, amb orgull, a una promoció estudiantil modèlica per la seva aplicació i pel número de les figures mèdiques que van destacar al llarg de la seva vida professional. Companys d’estudis va ser- rom, entre altres, R. Alemany Vall, A. Amic Sastre, P.Bosch Sola, A. Soler Bachs i els mallorquins A. Nigorra Regnis, J. Estelrich Ferrer i M. Miró Fuster.

El grup d’alumnes de la seva promoció mèdica (1914-1920), va estar sempre unit pels llaços de profunda amistat, companyonia, fe i estima, per la qual cosa va commemorar, amb brillantor, les efemèrides amb festejos molt concorreguts. Als XXV anys, al maig de 1945, es va organitzar una excursió al Monestir de Montserrat, un banquet a Prats Fatjó, es van imprimir diplomes i es va redactar una crònica dels festejos. Per a commemorar el 50 aniversari es van reunir els supervivents, el 12 de juny de 1970, a Sitges.

Especialització al estranger.

Acabada la carrera es va especialitzar en Radiologia. Es va desplaçar a Alemanya per a ampliar estudis, primer a Berlín i després a Leipzig. Va coincidir amb alguns pioners de la radiologia espanyola com va ser 29 el professor Carlos Gil amb qui va entaular una bona amistat. El seu retorn a Mallorca va coincidir amb la crisi econòmica alemanya.

Exercici professional a Palma.

Col·legiat amb el Núm. a 381 el dia 24 de març de 1924 en el Col·legi Balear, fins a la seva mort esdevinguda l’1 d’abril de 1985, tot el seu quefer professional va estar lligat a l’especialitat.

Va muntar el seu primer gabinet en la Plaça de San Francisco de la capital balear. Primerencament la seva bona labor professional va ser valorada pels seus companys. En gener de 1927, José Sureda i Massanet, escrivia “Una bona radiografia feta per el Dr. José Rovira en les condicions exigibles, revelava els signes característics, indubtables, de l’estenosi pilòrica”.

En 1933 va ser nomenat Vocal de la Junta Gremial del col·legi. Per haver estat Regidor de l’Ajuntament palmesà, per Esquerra Republicana, quan el seu cunyat Emilio Darder ocupava l’alcaldia, en acabar la guerra civil, va ser depurat políticament.

Primeres publicacions i canvi de domicili.

En la “Revista Balear de Medicina” de gener de 1936, va publicar un llarg article sobre “Orientació terapèutica en el càncer” en el qual analitza els beneficis de la terapèutica física en el càncer cutani, en les seves formes de pell i melanoma, llavi, boca, glandular i del recte segons les més modernes aplicacions i estadístiques.

En 1941 va traslladar el seu despatx i el gabinet radiològic al carrer Missió n s 4, on va muntar també el seu habitatge particular.

Ingrés en la Real Academia.

Posseïdor d’una gran fama professional, en produir-se a la Reial Acadèmia de Medicina, la vacant de Sr. Gabriel Oliver, el 6 d’abril de 1945, va ser triat Acadèmic Electe. Va prendre possessió de la plaça el 2 de desembre de 1948 amb el discurs titulat “Tractament radioquirúrgic del càncer de mama”. Va ser contestat per l’acadèmic Sr. Jaime Munar Pou. 

En la docta corporació, al gener de 1955 i en 1974 va actuar de ponent en les Sessions Inaugurals de curs; va dissertar sobre “Progrés i evolució de la radiologia” i “Dades sobre la història del càncer”, respectivament.

Aportacions Personals.

La radioteràpia ha incorporat, des del final de la. Segona Guerra Mundial, nombrosos avanços tècnics. Un dels més destacats va ser la introducció de la radioteràpia de supervoltaje, que empra radiacions d’energia superior a 1 Em V (1 mcV=1000KV), enfront dels 250 KV de la teràpia clàssica o de ortovoltaje. Aquestes altes energies s’han pogut emprar gràcies a la introducció dels isòtops radioactius, especialment del Co60, amb el qual es fabriquen les bombes de cobalt. 

José Rovira, en 1942, malgrat les penúries de la postguerra, va importar dels Estats Units el primer aparell de radioteràpia semiprofunda i profunda, fins a 200 Kvs, que va existir en l’arxipèlag balear.

Es tractava d’un aparell marca General Electric X-Ray Corporation, que, en l’actualitat es conserva pel Dr. Jaime Socias, en l’emplaçament primitiu. 

Defensor del treball en equip, creia que “representa més una necessitat per a realitzar un acte complicat de diagnòstic que una conseqüència del progrés”.

En el gabinet de Raigs X del Dr. Rovira, Javier Garau Armet i Bernardo Rovira Marquès, en col·laboració, van fer els treballs titulats “Importància d’una tècnica correcta en l’exploració radiològica de les vies biliars” i “Noves tècniques i contrastos en bibliografia” treballs que van donar a conèixer el 2 de novembre de 1955, en la Reial Acadèmia acompanyant l’exposició amb la projecció de diapositives i radiografies il·lustratives. 

Interessat pels nous medicaments emprats en les tècniques radiogràfiques de contrast, els va incorporar al seu quefer ordinari i, en una sessió del 3 de juny de 1958, va oferir “Un cas de Ginecografía” en la qual va presentar una sèrie de radiografies realitzades amb aquesta moderna tècnica d’exploració ginecològica, va detallar les maniobres a realitzar i els resultats diagnòstics. 

Així mateix, Rovira Segellessis, l’1 d’octubre de 1964, tretze anys després que es disposés als EUA de fonts de cobalt eficaços, va instal·lar en el seu gabinet el primer aparell de telecobaltoterapia que va haver-hi a Balears.

Una altra mostra del caràcter innovador de José Rovira el trobem en el fet que el 15 de febrer de 1974, amb el seu soci de gabinet Antonio Alastuey Pruneda, van instal·lar el mes de febrer la primera font de radioteràpia de contacte o de Chaouel en el camp de la Medicina de les Illes. S’aconseguia, amb aquesta nova tècnica, una molt pronunciada disminució de la dosi en funció de la profunditat, i era possible administrar una forta dosi de radiació al teixit patològic superficial sense que el teixit sa subjacent resultés afectat. 

En el gabinet Rovira Alastuey, es va instal·lar el 20 de novembre de 1979 un aparell de xeroradiografía. Es tractava d’un model Marca Rank-Xerox-125 consistent en un condicionador de 650 W i un processador de 1725 W. pel qual es obtenien imatges electroestàtiques basant-se en la propietat fotoconductora d’alguns cossos.

Visió de Futur.

José Rovira, estudiós de l’especialitat i visionari del futur, a la seva labor assistencial, innovadora i introductora de nous mètodes de diagnòstic per la imatge, creia que la radiologia es frag- esmentaria en parts les quals portarien a la Medicina la seva embranzida de progrés, especialment amb la roentgencurieterapia, radioisòtops, radioterapeutes, etc. al no ser possible, per la seva extensió, dedicar-se a fons en recerques de les branques. Partidari de l’escissió de l’especialitat perquè considerava humanament impossible seguir conjuntament el progrés en diagnòstic i teràpia, va donar a conèixer la seva opinió en el treball “Progrés i evolució en radiologia”, pronunciat al gener de 1955. En el seu discurs reglamentari, va afirmar: “El radiòleg integral que vulgui sostenir el seu exercici dins dels pròxims deu anys, corre el risc de no practicar la seva especialitat correctament”.

Conseqüent amb els seus principis, i per a oferir una millor assistència, al llarg de la seva dilatada carrera professional, es va associar amb altres radiòlegs, primer amb el seu fill Bernardo, radioterapéuta vocacional, malmès primerencament, en 1975, víctima d’una leucèmia i després, amb el radiòleg Antonio Alastuey Pruneda. 

Treballador incansable, va donar mostres de la seva fecunditat, en actuar com a ponent en el Sessió Inaugural del Curs Acadèmic de 1974, en la reial Acadèmia, amb el tema “Dades sobre història del cancer”. 

L’any del centenari d’anunci del descobriment dels raigs X, en el palmesà carrer de la Missió, nQ 4, mes de mig segle després de la seva inauguració, continua prestant eficaç servei el gabinet que porta el seu recordat nom.

Dr. Rovira

Avui, el Gabinet Rovira compta amb nous profesionals, nova infraestructura y, com sempre, la millor atenció i servei en Diagnòstic per la imatge.

Contacto

© 2020, Gabinete Doctor Rovira. Tots els drets reservats.